Observació Personal

Després de la classe d'avui i després del cap de setmana haver enviat un correu fent saber al docent perquè la setmana anterior no havia assistit a classe sense obtenir resposta, m'he dirigit a xerrar amb ell.

El meu cas no és que sigui més important que un altra però sí m'hagués agradat un altra tracte i una altra alternativa. No és el mateix no assistir a una classe perquè no, que no assistir a una classe per una causa major i urgent.

Evidentment veig lògic que se'm demani un justificant, però crec que som prou adults per adonar-nos que en una situació com la meva, no diré una mentira del perquè he faltat a la classe pràctica i obligatòria. En segon lloc, què vols que t'entregui de justificant? uns resultats?  una explicació de perquè la visita al metge? perquè jo he explicat el meu problema perquè així ho considerava però també pens que és una cosa que no tenia el perquè comentar ja que és molt personal i no de massa bon gust.

Al marge d'això i en relació amb això i considerant que fou una falta per causes més que importants, veig injust que:

1.jo pel meu conta hagi d'aprendre a fer el que les meves companyes van realitzar a la passada classe pràctica.
2. que em diguin que hauré d'anar a una tutoria per demostrar-li que sé fer el que elles van fer mentre jo no hi era
3. que em diguin que si no és així m'hauran de fer un examen.

Afegeixo també que sé què van fer a la classe perquè m'he preocupat de demanar-ho. Per tant, per això i per altres motius considero que amb el que li he explicat al docent i amb el que em passa, que ja dic no és de bon gust, s'hagués pogut tenir una mica més de mirament, un altra tracte i una altra alternativa.

Per exemple, oferir-se per una tutoria i explicar-me què van donar a classe, que vegi que ho entenc i ho puc fer i no fer-m'ho fer per jo mateixa sense saber de què va i molt manco dient-me de fer un examen ja que no vaig faltar per gust sino repeteixo, per un motiu de causa major.

Crec, pens, considero que a vegades, al marge de ser professors ens em de saber posar dins la pell de l'altra, en aquest cas de l'alumne, jo. I sobretot saber diferenciar quan és alguna cosa que no es pot passar, que no és prou important i quan és alguna cosa, com la meva, de causa major, urgent i important i on hi va la meva salut!!

Comentar també que em sap greu si aquesta entrada no és de gust per la persona a qui va dirigida, però jo avui tampoc m'ha estat de gust la resposta que he obtingut davant la meva situació i tenia la necessitat de donar aquesta opinió crítica respecte a una actuació no correcte a la meva manera de veure i en la meva situació.